COMENTARIOS SOBRE LAS OBRAS
La fi i el principi de la infantesa (2004)
Perquè ha de quedar clar on és la broma i la serietat i perquè la broma no pot ésser seriosa, i la seriositat còmica?
.... així el significant es separa del significat......
.....i perquè no tornar més tard a vincular-los?
Vull la mort de la metàfora?........no perquè alhora l’estimo.....
Four Crosswords (2005)
1. _ _ È _ E _ A _ _ U E _
2. F _ _ _ E J A _ _ _ ES
3. F R _ R _ J _ C Q_ _ S
4. _ _ _ _ _ _ AC _ _ _
CA _ A _ _ A A_ _ _ _ A _ _
Només en la llunyania podem prendre consciència de la importància que tenen per a nosaltres mateixos la proximitat de certes persones, pensaments, i no oblidem la música viscuda.
Com sempre una infància tranquil·la porta records dolços, inesborrables i de fet, es llavors quan apareix la nostàlgia com una font inspiradora i reguladora del nostre estat interior en busca de la pau perduda.
L’Obra representa una analogia d’aquesta idea: a mesura que els músics es van allunyant del piano la distància amb allò inicial(el mot encreuat amagat en sí) és més gran, alhora que l’ autenticitat dona pas a una altre autenticitat que és autèntica però que tot sovint la sentim fictícia degut a la nostàlgia, llavors desitgem tornar, però no ho podem fer d’altra manera que sota una altre perspectiva.
No hi ha retorn, però en el fons tampoc el desitgem profundament...
_____________________________________________________
El violinista Gabriel Coll trabajando junto con Manel Ribera
_____________________________________________________
Say thanks to Mr. Franz Joseph Beethozart (2006)
.... is a eulogy to what I call “wise madness” – having certain casual analogies with Erasmus von Rotterdam's book, Das Lob der Torheit.
The piece is intended as an homage to “Franz Joseph” Haydn, “Beetho” Beethoven and “ozart” Mozart.
Why to this well-known triad?
Catalonia has a very different society than Germany; in Catalonia the dead are still alive and the living are more dead than the dead themselves. Performers play only from B to B (Bach to Brahms). Haydn, Mozart and Beethoven have become the Holy Trinity, so no one can write music under this maxim, and to do so means “the effort of uselessness”.
In the piece there are certain well-hidden quotations from these composers, which serve me to bring the material to non-immediately related places or other crazy associations, fractured in time like the Catalan technique of “trencadís” (a ceramic technique that consists of assembling broken fragments, used for example by Gaudí). Sometimes the relations are obvious, but mostly they are far from being understood at first glance.
These magic trinity composers knew the techniques of writing music of their time very well, but at the same time they included their own “wise madness”, reflecting the incapacity of general doctrine.
_____________________________________________________
El quarteto de clarinetes Chalumeau
